It's the house over Science Hill...

Vam baixar del cotxe. Era un dissabte per la tarda, assol·lejat. Mirava al meu pròxim flatmate amb cara de circumstància ("Semblava maco aquells dies, però... com seria conviure amb ell?").

Tot i aixó, tenia bones vibracions per aquella casa que anàvem a veure. Quan vaig parlar per telèfon amb el llogater, l'Armando, que viu a Los Àngeles, em va dir que algun cop en el futur volia tornar a viure a Connecticut, i tornar a aquella casa, perque les vistes desde les finestres eren impressionants. De fet, la casa estava al damunt de la colina de Science Hill, i al final d'aquesta, el meu departamentet de Polítiques. *sigh*

Ens va obrir la Cristina. Volia preguntar-li si era de Chile, per l'accent, però la meva boca em va traïr: "Verdad que eres Argentina?". Es va mig espantar per l'averració que acabava de proferir. Però en mig segon vaig aclarir el meu lapsus i ja em va mirar millor.

La casa, i no m'ho esperava, era meravellosa. Tenia un enorme living room, però el dinning room també era... com diuen els americans... awesome. La cuina tenia el que diuen una pantry, es a dir, un passadís addicional on tens taula i espais per cuinar, tallar, enmagatzemar i fer de xef sense envair l'espai vital de la casa. Les habitacions miraven cap a nord i cap a sud. La llum de la tarda, melancòlica, entrava per totes les finestres. Vaig tenir una sensació molt bona, i només veia idees per aquells espais.

Addicionalment, passaria a pagar 175$ menys al mes, i nois, tots i els problems que van anar sortint després (la factura de la calefacció serà alta, etc), la meva forta intuició va prevaldre, i vaig ser el noi diplomàtic i negociador dels meus bons temps i la casa ja es pot dir que és nostra.

Prometo unes quantes pics quan ens moguem allà. Esteu tots convidats!