Veient fotos del Dani Ventura, amb qui vaig treballar molt i molt de temps (amb molts bons records), m'he trobat aquesta postaleta que va fer ell en una de les seves escapadetes aèries per montserrat.
Encara recordo el meu batejament aeri: em va deixar pil.lotar la nau una bona estona, fent-la girar i deixant que els comandaments s'estabilitzesin solets. Era un goig volar. Va ser una de les meves millors experiències a la vida. Encara recordo com vam volar molt a prop de Montserrat, i allò no tenia preu.
He trobat que darrerament la gent de la meva generació viu amb una sobtada nostàlgia del passat. I no ho entenc massa, però també em passa. Es com si ens diguessim: "què feliços erem abans, quan tot era tan fàcil, i què malament ens ho hem muntat amb tota la llibertat que em tingut...". Però segurament és un procés natural. I als 28, ja toca. ^_^
Sometimes I think it is my mission to bring faith to the faithless, and doubt to the faithful
"I no ho entenc massa, però també em passa."
ReplyDeleteA mí me pasa igual. Será eso, cosas de la edad. :)